Pass of Killiecrankie

Els escocesos, a més de ser famosos pel Whisky també ho són per perdre batalles; la batalla de Killicrankie és una de les poques que van guanyar. En el context de la rebel.lió jacobita (cliqueu aquí per un cop d'ull ràpid al Jacobitisme), que pretenien la restauració dels trons d'Anglaterra y Escòcia als Estuard, en aquest estretíssim pas van enfrontarse les tropes de "l'usurpador" Guillem d'Orange i els Highlanders, que en aquest cas es van veure afavortis pel terreny.

Imagineu una orda de tios com armaris amb faldilles baixant pel congost amb llances i espases, per sortir corrents! Hi va morir tanta gent que allà els van deixar, si ens possesim a cavar vés a saber que sortiria. Encara que van guanyar aquesta batalla amb relativament poques pèrdues, els Highlanders acabaríen sent derrotats i erradicats pels anglesos a la batalla de Culloden.

Fairy Pools

A l'extrem sud-oest de l'illa d'Skye hi ha les Fairy Pools, un seguit de cascades i gorgs als peus de l'imponent Glen Brittle.

Pel que he pogut llegir s'hi sol fer espeleologia i la veritat és que no sé com s'hi atreveixen perquè l'aigua està glaçada, comprobat!

No he pogut trobar cap llegenda relacionada amb les Fairy Pools però de segur que n'hi ha alguna, sembla l'indret perfecte per a selkies, kelpies i dones d'aigua!

Les Fairy Pools es poden visitar a peu, i formen part d'un itinerari anomenat Coire Na Creiche, en honor a la última batalla entre clans que va tenir lloc a l'Illa de Skye. La guerra es coneix com la guerra de la dona d'un sol ull. Hi ha moltes versions de la mateix història però la que ens va explicar el guía és la que més m'agrada: per portar la pau entre el Clan McDonald i el Clan McLeod, els caps van decidir casar els seus fills, la cerimònia celta consisteix en unir a la parella de manera simbòlica i a partir d'aquí han de viure com a matrimoni un any i un dia, llavors, si no s'entenen, lliurement poden no renovar els vots. La qüestió és que la parella s'estimava molt i tot hagués anat bé si un dia la Margaret McLeod no hagués caigut i s'hagués destrossat un ull. Quan el marit va arribar a casa i se la va trobar allà va anar corrents a demanar ajuda al seu pare. L'home mai no havia volgut fer les paus de debó amb els McLeod, així que va tancar el fill a la torre i va enviar la noia, ara ja sense ull definitivament (la medicina de l'època ja la podeu imaginar, i entre que van i vénen...) la va tornar a casa els seus pares. Tota una ofensa que va desencadenar una guerra terrible a l'Illa. Quan el noi va aconseguir escapar, el van matar de camí a buscar la seva dona...

Culloden

La batalla de Culloden va tenir lloc el 17 d'abril de 1745, i va ser l'últim enfrontament de les revoltes Jacobites. Les revoltes Jacobites es van anar succeint des de la revolució "gloriosa" del 1688, que va fer fora al rei James VII d'Escòcia i II d'Anglaterra i Irlanda. El van fer fora acusant-lo d'afrancesat i catòlic. Pretenia tornar a l'absolutisme i instaurar una mena de llibertat de culte que no agradava ni a protestant ni a catòlics així que els principals nobles van anar a buscar el seu nebot-nét Guillaume d'Orange perquè fos rei. La dinastia dels Stuart, que sempre havia gobernat a Escòcia, va acabar a l'exili. La qüestió és que a les Highlands seguíen de part dels Stuart i van revoltar-se diverses vegades per recuperar el seu monarca. Bonnie Prince Charlie, descendent de James VII, va decidir recuperar la cadira i va anar a fer la guerra als anglesos. I li va anar prou bé fins que es van haver d'enfrontar a l'exèrcit anglès a Culloden, prop de Inverness. Les batalles a camp obert mai no se'ls han donat bé als escocesos, que de fet, sempre han perdut les guerres, especialment contra els anglesos (ens sona això?) i aquesta batalla no va ser una excepció. A més, l'exèrcit jacobita estava format principalment per voluntàris, mentre que l'exèrcit anglès era un exèrcit "de debó" i comptaven amb cavalleria i armes de foc molt més potents que no les que tenien els jacobites. També hem de tenir en compte que el general dels jacobites, el Prince Charles, bevia molt i diuen que anava tant begut el dia de la batalla que el van haver de lligar al cavall. La batalla va durar més o menys una hora, ja us podeu imaginar el resultat. Uns 1500 morts jacobites, 50 soldats anglesos morts. Hi ha clans sencers enterrats a Culloden, pedres com aquesta marquen els llocs on van ser enterrats.

Després d'això els monarques anglesos van començar una neteja de les Highlands, matant els seus habitants o posant-los en vaixells i repartint-los pel mòn. Escòcia té uns 5.5 millions d'habitants. Es calcula que hi ha 20 millions amb sang escocesa pel mòn.

Hamish the Hairy Coo

De camí cap a Stirling hi ha un petit poble, Killmahog. Allà hi viu la vaca de les Highlands més famosa de totes, l'Hamish. Ens va dir el guía que és un mascle de 18 anys, repeteixo, de 18 anys! que quan va deixar de ser "adequat" per fer més vaques, van estar a punt de sacrificar-lo però que com l'havien tingut al costat d'una escola molt de temps, els nens se'n van encapritxar i quan es van assabentar que l'anaven a matar, van recollir diners per comprar-lo. Fa un parell d'anys l'hi van posar una vaca, una vaca normal, no de les Highlands, que es diu Heather. El Hamish i la Heather és van fer amics de seguida. I un dia es van adonar que la Heather estava embarassada. I van tenir aquesta monada, la Honey.

La Heather ja no és a l'estable, la teoria del guía és que se l'han enduta a fer-la criar...

Loch Ness

El primer dia del tour vam parar a Doras, a la vora del Llac Ness (la part propera a Inverness). Vam parar just allà, perquè el guía volia que ens fotessim a l'aigua, cosa que alguns van fer. Jo em vaig mullar fins als genolls, i sort perquè em pensava que m'haurien d'amputar els dits dels peus del fred que tenia al bus. Però no n'hi ha per tant... Apart de ser un lloc preciós, alguns creuen que és residència habitual d'una criatura mil.lenària tipus dinosaure. Un d'aquest és un noi que és diu Steve, que, agafa i deixa la noia amb la qui s'anava a casar, deixa la feina, es ven la casa i se'n va a viure en una mini caravana a la vora del llac Ness a fer de caçador de monstres. Si et sembla inverosímil clica aquí . Ara viu a la platja i ven figuretes del Nessie i maquetes de vaixells fetes per ell amb el que troba pel llac. Però el que no sap és que jo sí que he trobat el Nessie...

(Més sobre el monstre a Flickr. Encara que les trobades amb el monstre són anecdòtiques, n'hi ha una que em va especial gràcia, és la primera i va ser al s.VI. Un tal Columba d'Iona, un monjo irlandés va anar a Escòcia a cristianitzar els bàrbars de les Highlands, les tribus dels pictes i els escots. Segons l'abat que va escriure la vida d'aquest monjo, en un moment donat Columba necessitava creuar el llac; va veure que hi havia una barca més enllà, però només hi podia arribar nedant. Com que ell no anava a mullar-se, va manar al noi que l'acompanyava que anés a buscar la barca. El noi es va ficar a l'aigua i, després de pocs metres, una bèstia va sortir de l'aigua i el va atrapar. El monjo va fer el que tot monjo del s.VI hagués fet en aquella situació: treure la creu i cridar va de retro satanás. I va funcionar, el monstre després de pensar-s'ho va deixar anar el noi i se'n va tornar a l'aigua. (Per cert, en les cròniques de la vida d'aquest home hi ha també la primera menció al rei Artur, com a rei de la tribu dels escots) El llac és principalment famòs pel seu inquilí, però és el segon llac més gran d'Escòcia (després de Loch Lomond), però és el més profund. De fet a la part m'es profunda hi cabria la Torre Eiffel, i encara diré més: hi cap tant aigua, tantíssima, que ni tota l'aigua de Gal.les i Anglaterra no es podria omplir.

Liquid Rooms

31 de març, sala Liquid Rooms, Edinburgh.
Concert de Charlie Simpson.
7 anys després, per fi el veig en directe. Gens decebedor! Ni el concert ni ell! :P

El vídeo l'ha fet el Lars, que va venir de visita aquells dies per a coincidir amb el concert, així d'aprop el vam veure!

de variedades

Per sort o per desgràcia, tenim a menys de 5 minuts un supermercat, l'ASDA. Molt barato, tipo Lidl, amb opcions tan barates que a vegades fan por (paquet de fideus instantanis marca ASDA 11p). Però lo pitjor és la gran varietat de xocolata, pastíssos, muffins, cupcakes i totes les marranades imaginables que tenen.
Jo vaig atrevir-me a provar això:

Com veieu té un color verd molt natural. També deixa a tot l'armari on el guardes una agradable olor de menta, molt natural també. I el problema és que està boníssim i a Barcelona no es ven.

Tenint en compte que la meva companya de pis acaba de marxar, no tornarà fins d'aquí una setmana i no ha dit ni adèu, crec que ella no me'n enviarà. Estic perduda.
No us ensenyo el chocolate fudge cake perquè us mudeu tots aquí...