Culloden

La batalla de Culloden va tenir lloc el 17 d'abril de 1745, i va ser l'últim enfrontament de les revoltes Jacobites. Les revoltes Jacobites es van anar succeint des de la revolució "gloriosa" del 1688, que va fer fora al rei James VII d'Escòcia i II d'Anglaterra i Irlanda. El van fer fora acusant-lo d'afrancesat i catòlic. Pretenia tornar a l'absolutisme i instaurar una mena de llibertat de culte que no agradava ni a protestant ni a catòlics així que els principals nobles van anar a buscar el seu nebot-nét Guillaume d'Orange perquè fos rei. La dinastia dels Stuart, que sempre havia gobernat a Escòcia, va acabar a l'exili. La qüestió és que a les Highlands seguíen de part dels Stuart i van revoltar-se diverses vegades per recuperar el seu monarca. Bonnie Prince Charlie, descendent de James VII, va decidir recuperar la cadira i va anar a fer la guerra als anglesos. I li va anar prou bé fins que es van haver d'enfrontar a l'exèrcit anglès a Culloden, prop de Inverness. Les batalles a camp obert mai no se'ls han donat bé als escocesos, que de fet, sempre han perdut les guerres, especialment contra els anglesos (ens sona això?) i aquesta batalla no va ser una excepció. A més, l'exèrcit jacobita estava format principalment per voluntàris, mentre que l'exèrcit anglès era un exèrcit "de debó" i comptaven amb cavalleria i armes de foc molt més potents que no les que tenien els jacobites. També hem de tenir en compte que el general dels jacobites, el Prince Charles, bevia molt i diuen que anava tant begut el dia de la batalla que el van haver de lligar al cavall. La batalla va durar més o menys una hora, ja us podeu imaginar el resultat. Uns 1500 morts jacobites, 50 soldats anglesos morts. Hi ha clans sencers enterrats a Culloden, pedres com aquesta marquen els llocs on van ser enterrats.

Després d'això els monarques anglesos van començar una neteja de les Highlands, matant els seus habitants o posant-los en vaixells i repartint-los pel mòn. Escòcia té uns 5.5 millions d'habitants. Es calcula que hi ha 20 millions amb sang escocesa pel mòn.