the Great Daffodil Appeal

Cada mes de març, l'organització Marie Curie Cancer Care organitza una recollida de diners per a pagar la feina que fan durant tot l'any.
És una organització benéfica fundada l'any 1948, el mateix any que es funda el Servei de Salut britànic, que es dedica principalment a cuidar dels malalts terminals de càncer; amb els diners que recullen porten 9 hospitals propis, poden tenir infermeres que van a casa dels malalts per a cuidar-los a casa i financies programes d'investigació per a curar el càncer i per a millorar les cures paliatives.
El símbol d'aquesta organizació és el narcís, i a Edinburgh n'hi ha absolutament per tot arreu.
Ara han començat a sortir, no sé quant duraran però...

També pots fer un petit donatiu i et donen un pin amb la flor perquè te'l puguis posar a la roba. L'altre dia en un partir de fútbol vaig veure que els entrenadors en portaven. Si no, a través de la seva web te l'envien gratis a casa, i jo com que sóc així de friki avui he rebut això:




Més fotos al flickr

One o'clock gun

Doncs això. Cada dia a la una menys diumenges, Divendres Sant i el dia de Nadal.
Abans no tenien manera de saber l'hora, i quan van posar un observatori dalt de Calton Hill, cada dia hissaven una pilota perquè tothom pogués sincronizar els rellotges. Com que en aquest país ja sabeu que la visibilitat no és gaire bona, és van empescar això de fotre un bombasso des del castell perquè si no es veia la pilota tothom pogués tenir el rellotge en hora. Semblarà banal, però als maquinistes dels trens i als mariners els va semblar molt bona idea.

Mordor: donde William Wallace perdió la alpargata

Aquest cap de setmana no hem parat i avui estic que no puc amb la meva ànima.
Dissabte vam passar el dia a Stirling més coneguda com "Ahí donde William Wallace"
És una ciutat petitona però que des de l'invasió romana ha estat clau en les lluites de poder. Es deia que qui controlava el castell de Stirling controlava tot Escòcia. Per què? Perquè si mireu un mapa d'Escòcia, Stirling queda entre les Highlands i les Lowlands, el turó és fàcil de defensar i hi passa el riu Forth.
A Stirling van tenir lloc les batalles més importants entre Anglaterra i Escòcia. La batalla del Pont de Stirling, curiosament un 11 de setembre de 1297, William Wallace va derrotar l'exèrcit anglès fent molt bon ús del pont que creua el riu, per on només hi podien passar 2 homes a cavall, així que van aprofitar per emboscar els anglesos. La cosa no va acabar d'anar bé, Wallace (a qui havien nomenat Guardià d'Escòcia) va ser derrotat a la batalla de Falkirk i va haver de viure com un proscrit. Quan finalment els anglesos van poder agafar-lo el van condemnar per altra traició i bàsicament la pena consistia en matar-lo però no del tot 3 vegades, ofegat, escanyat i obrint-lo en canal. El van repartir per tota l'illa per si a algú més se li acudia revoltar-se. I no devia ser gaire convincent perquè mentre al sud de l'illa penjaven el cap de Wallace en una pica, al nord Robert Bruce aconseguia la victoria més important sobre els anglesos, a la batalla de Bannockburn (al 2014 es celebren els 700 anys d'aquesta batalla, Salmond ho volia aprofitar per fer el referèndum).

TOTAL...
Que hi ha un castell molt ben conservat amb les sales reials recreades amb tot detall. El color sorra lletja del castell és el color que tenia! I el monument de Wallace, construït al S.XIX: els moviments nacionalistes que corrien per Europa també van arribar a les Illes! I sembla la torre negra de Mordor, que voleu que us digui, amb la corona aquesta que té al capdamunt sembla que Sauron ens observi a tots. Cooooooosa que... lligo amb les "almenaras de Gondor" que té el castell d'Edinburgh que vam veure diumenge.


Si és que tot quadra!
Aquí beyond the Wall, no hi ha criatures estranyes, directament hi ha el Senyor Oscuro! Però estem preparats...

Latest report and Dean Village

John Snow ja és aquí!
Estem completament instal·lats en el nostre petit reducte catalanoaragonès més enllà del mur d'Adrià.
Ara mateix estem assecant la roba penjant-la per qualsevol racó susceptible de ser utilitzat com a pseudopenjador, i ara li donaré una estona a l'assecador dels cabells a veure si tinc calces i mitjons per demà.
I per què us preguntareu? Doncs perquè la meva companya de pis s'ha passat tota la setmana posant rentadores. Sé que tinc certa tendencia a l'exageració, ho sé, però és tan veritat com que el cel a Barcelona sol ser blau i aquí gris. I res, que com que avui havia de posar una rentadora sí o sí, he hagut de treure la enésima seva de la rentadora i penjar-la per poder posar la meva roba a rentar. I no és la primera vegada. Això requereix el talent diplomàtic de John Snow, perquè jo l'engegaré a fregir espàrrecs. Us mantindré informats.

Per altra banda hem anat a passejar per Dean Village. No l'hem vist tota, però hem pogut passejar per la vora del riu per un camí molt maco que tenen.
Abans era una vil.la industrial i ara la tenen conservada i és una de les zones residencials més cotitzades. A jutjar pels cotxassos, la furgo del càtering i els jardins privats, pasta gansa!
Cada diumenge, a més hi fan un petit mercat d'artesania i productes ecològics, preus relativament accessibles, hi tornarem un dia d'aquests.