Primeres dues rentadores

Roba blanca i roba de color. I he posat a la secadora les tovalloles.
Èxit rotund.

Aquest matí quan m'he llevat el Cody estava per allà i ha corregut a ficar-se'm a l'habitació, crec que li encanta, s'estira al costat de la meva mochila i em mossega les sabatilles tot feliç.
Doncs estaba treient els llençols amb els gos per allà, jo tota enfeinada, braços ben amunt per no arrossegar-los i tal... i de cop noto un pes extra molt sospitòs...

Heriot-Watt

Primers dos dies a la uni.
He conegut unes noies alemanes i franceses amb les que coincidim en algunes classes.
No sé perquè es pensaven que era francesa i a tothom l'estranya que em digui Olga "perquè és un nom rus".

Hem vist que hi havia un trip a Stirling i les Highlands i hem anat a mirar a veure què era i tal, i resulta que hem acabat a la capella de la universitat parlant amb el capellà i la seva dona, que són molt majos per cert. Un signe més que estic en terres estranyes perquè això a Barcelona m'hauria semblat de lo més chungo. Organitzen dinars i sopars per a estudiants, visites culturals, ajuda amb els diners... i ens han estat rentant el cervell tanta estonaa que per un moment he pensat que ja no sortiria mai més d'allà. En realitat és l'últim edifici on hauria entrat voluntàriament, però la veritat és que tenen un ambient familiar molt agradable. Tots tranquils que no em passo a l'altra banda... però és curiós perquè hi fan misses per a les, diguem, religions majoritàries cosa que no sé si allà a la España profunda podria passar.

També he passat per la biblioteca. La veritat és que és bastant pobra, cosa que m'ha decebut molt. Per sort les noies que hi treballen semblen molt competents i organitzen un munter de coses tipo cursos per millorar en els estudis, per aprendre a citar (estàn obsessionats!) i coses d'aquestes.

Com era d'esperar he tingut mols problemes per a matricular-me i ara mateix estic matriculada d'una assignatura. Als seus teclats no hi és la ñ i per tant no he pogut omplir correctament la casella de "Nom legal" així que espero que no em vingui a buscar la policia.

Trouble in paradise

John Snow ha partit cap a un exili forçat de dos mesos i em confirmen les meves fonts que ja ha arribat.

I bé? El primer "plan" que jo tenia aquí era veure el Barça-Espanyol amb el noi que viu aquí.
Pels que no ho sabeu, visc amb una parella d'aquí Winterfell de la meva edat. Però el noi avui mateix a tornat a casa els pares perquè fa menys de dos mesos que viuen aquí i es barallaven tant que han decidit deixar de viure junts.

Així que, com anava dient, el primer plan que jo tenia aquí, veure el Barça-Espanyol amb el company de pis... et en fin.

Sort en tinc del gos.

Primer dia a la ciutat

Per fi!

M'he pogut passejar una estona per Edinburgh amb el John Snow! La parada de bus per anar al centre és ben a la vora i passen busos molt sovint (sí, el de la uni també està localitzat, papas).

Hem tingut molt de sol per sort, però hem dinat a un japo i se m'ha posat fatal, així que porto més de 12h alimentant-me d'aigua. Unes fantàstiques 48h primeres hores a Winterfell!!

Súper, ben a prop

Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar ahir, primer dia a Winterfell. El tinc a 3min de casa, creuant un pont preciós.

No vaig anar gaire més lluny perquè em vaig haver d'esperar a casa a veure si arribava la maleta o no. "La maleta arribarà entre les 12 i les 13". Puntualitat britànica? JA! vaig tenir la maleta a les mans a les 4 de la tarda. I així va transcòrrer el primer dia a Winterfell. Sad but true.
Bé, també vaig anar a comprar. No vaig poder anar a la fira de Nadal perquè plovia i feia massa vent. Ja sé que és qüestió d'acostumar-se i que aquí no es deixen de fer coses per això, però creieu-me, era una mala idea.

British Airways' hell

Bé. Vol Barcelona-Heathrow, bad. BAAAAAAD.
Per descomptat no podia arribar a Winterfell tan fàcilment, havíem de sortir a les 11.35h però a Heathrow hi havia una tempesta i no ens deixaven sortir. Em vaig fer amiga d'una dona enorme, negra, canadenca que estava emprenyadíssima perquè havia tingut els mateixos problemes a l'anada; vam compartir un sandwich i còrrer cual cervatillo feliz entre els bancs de l'aeroport per arribar a temps perquè resulta que al final vam embarcar a les 12.30h i vam haver d'esperar dins l'avió una hora i pico.
Superat això, tot va anar com la seda fins l'arribada a Heathrow, on vaig descobrir que la meva acompanyant, aquest cop una americana que anava a Nova York, i jo compartíem els marejos pels sotracs de l'avió. Vam trigar gairebé un quart d'hora en aterrar, les dues, mentres, arrapades als seients com un gat, mirant cap a un punt indeterminat dels seients del davant i de tant en tant compartint mirades de "remátalo ya, por Dios!".

Evidentment, en posar els peus a terra feia un sol de collons (de collons per Londres, és clar) i l'aeroport estava a rebentar de gent esperant poder embarcar. Si crèieu que els britànics, tant acostumats al mal temps, sabíen gestionar tot això... NO. Com a mínim no aquell dia. Després d'un petit atac de nervis perquè m'havien fet esperar en tres cues diferents i un munter de trucades internacionals com una business woman que ho està perdent tot a la borsa, em van aconseguir un vol i vaig arribar a Winterfell sense més entrebancs... JA!
Després de l'odissea a Heathrow, la meva maleta era "a Londres, no sé exactament on".
Així que vaig haver de robar uns calçotets al John Snow, la meitat del pijama, i esperar que arribés la maleta.

la avanzadilla

L'Oscar (a partir d'aquí John Snow*) està a punt d'aterrar a Winterfell. La futura companya de pis que l'ha de recollir a l'aeroport fa 8min que ha penjat una foto del seu gos a casa seva. Espero que no faci gaire fred perquè sembla que el nostre valent haurà d'esperar una estona.

La missió serà un èxit si el John no se'm congela esperant.

A la rereguarda tenim l'equipatge fet, dues mules carreguen tot allò bàsic per a la supervivència a Winterfell. Partirem a trenc d'alba i enviarem corbs (dels millors criats a l'illa d'Skype i el far de Facebook)tant aviat com poguem.


*He llegit fins al segon llibre, no sé qué passa més endavant. NO SPOILERS!