Culloden

La batalla de Culloden va tenir lloc el 17 d'abril de 1745, i va ser l'últim enfrontament de les revoltes Jacobites. Les revoltes Jacobites es van anar succeint des de la revolució "gloriosa" del 1688, que va fer fora al rei James VII d'Escòcia i II d'Anglaterra i Irlanda. El van fer fora acusant-lo d'afrancesat i catòlic. Pretenia tornar a l'absolutisme i instaurar una mena de llibertat de culte que no agradava ni a protestant ni a catòlics així que els principals nobles van anar a buscar el seu nebot-nét Guillaume d'Orange perquè fos rei. La dinastia dels Stuart, que sempre havia gobernat a Escòcia, va acabar a l'exili. La qüestió és que a les Highlands seguíen de part dels Stuart i van revoltar-se diverses vegades per recuperar el seu monarca. Bonnie Prince Charlie, descendent de James VII, va decidir recuperar la cadira i va anar a fer la guerra als anglesos. I li va anar prou bé fins que es van haver d'enfrontar a l'exèrcit anglès a Culloden, prop de Inverness. Les batalles a camp obert mai no se'ls han donat bé als escocesos, que de fet, sempre han perdut les guerres, especialment contra els anglesos (ens sona això?) i aquesta batalla no va ser una excepció. A més, l'exèrcit jacobita estava format principalment per voluntàris, mentre que l'exèrcit anglès era un exèrcit "de debó" i comptaven amb cavalleria i armes de foc molt més potents que no les que tenien els jacobites. També hem de tenir en compte que el general dels jacobites, el Prince Charles, bevia molt i diuen que anava tant begut el dia de la batalla que el van haver de lligar al cavall. La batalla va durar més o menys una hora, ja us podeu imaginar el resultat. Uns 1500 morts jacobites, 50 soldats anglesos morts. Hi ha clans sencers enterrats a Culloden, pedres com aquesta marquen els llocs on van ser enterrats.

Després d'això els monarques anglesos van començar una neteja de les Highlands, matant els seus habitants o posant-los en vaixells i repartint-los pel mòn. Escòcia té uns 5.5 millions d'habitants. Es calcula que hi ha 20 millions amb sang escocesa pel mòn.

Hamish the Hairy Coo

De camí cap a Stirling hi ha un petit poble, Killmahog. Allà hi viu la vaca de les Highlands més famosa de totes, l'Hamish. Ens va dir el guía que és un mascle de 18 anys, repeteixo, de 18 anys! que quan va deixar de ser "adequat" per fer més vaques, van estar a punt de sacrificar-lo però que com l'havien tingut al costat d'una escola molt de temps, els nens se'n van encapritxar i quan es van assabentar que l'anaven a matar, van recollir diners per comprar-lo. Fa un parell d'anys l'hi van posar una vaca, una vaca normal, no de les Highlands, que es diu Heather. El Hamish i la Heather és van fer amics de seguida. I un dia es van adonar que la Heather estava embarassada. I van tenir aquesta monada, la Honey.

La Heather ja no és a l'estable, la teoria del guía és que se l'han enduta a fer-la criar...

Loch Ness

El primer dia del tour vam parar a Doras, a la vora del Llac Ness (la part propera a Inverness). Vam parar just allà, perquè el guía volia que ens fotessim a l'aigua, cosa que alguns van fer. Jo em vaig mullar fins als genolls, i sort perquè em pensava que m'haurien d'amputar els dits dels peus del fred que tenia al bus. Però no n'hi ha per tant... Apart de ser un lloc preciós, alguns creuen que és residència habitual d'una criatura mil.lenària tipus dinosaure. Un d'aquest és un noi que és diu Steve, que, agafa i deixa la noia amb la qui s'anava a casar, deixa la feina, es ven la casa i se'n va a viure en una mini caravana a la vora del llac Ness a fer de caçador de monstres. Si et sembla inverosímil clica aquí . Ara viu a la platja i ven figuretes del Nessie i maquetes de vaixells fetes per ell amb el que troba pel llac. Però el que no sap és que jo sí que he trobat el Nessie...

(Més sobre el monstre a Flickr. Encara que les trobades amb el monstre són anecdòtiques, n'hi ha una que em va especial gràcia, és la primera i va ser al s.VI. Un tal Columba d'Iona, un monjo irlandés va anar a Escòcia a cristianitzar els bàrbars de les Highlands, les tribus dels pictes i els escots. Segons l'abat que va escriure la vida d'aquest monjo, en un moment donat Columba necessitava creuar el llac; va veure que hi havia una barca més enllà, però només hi podia arribar nedant. Com que ell no anava a mullar-se, va manar al noi que l'acompanyava que anés a buscar la barca. El noi es va ficar a l'aigua i, després de pocs metres, una bèstia va sortir de l'aigua i el va atrapar. El monjo va fer el que tot monjo del s.VI hagués fet en aquella situació: treure la creu i cridar va de retro satanás. I va funcionar, el monstre després de pensar-s'ho va deixar anar el noi i se'n va tornar a l'aigua. (Per cert, en les cròniques de la vida d'aquest home hi ha també la primera menció al rei Artur, com a rei de la tribu dels escots) El llac és principalment famòs pel seu inquilí, però és el segon llac més gran d'Escòcia (després de Loch Lomond), però és el més profund. De fet a la part m'es profunda hi cabria la Torre Eiffel, i encara diré més: hi cap tant aigua, tantíssima, que ni tota l'aigua de Gal.les i Anglaterra no es podria omplir.

Liquid Rooms

31 de març, sala Liquid Rooms, Edinburgh.
Concert de Charlie Simpson.
7 anys després, per fi el veig en directe. Gens decebedor! Ni el concert ni ell! :P

El vídeo l'ha fet el Lars, que va venir de visita aquells dies per a coincidir amb el concert, així d'aprop el vam veure!

de variedades

Per sort o per desgràcia, tenim a menys de 5 minuts un supermercat, l'ASDA. Molt barato, tipo Lidl, amb opcions tan barates que a vegades fan por (paquet de fideus instantanis marca ASDA 11p). Però lo pitjor és la gran varietat de xocolata, pastíssos, muffins, cupcakes i totes les marranades imaginables que tenen.
Jo vaig atrevir-me a provar això:

Com veieu té un color verd molt natural. També deixa a tot l'armari on el guardes una agradable olor de menta, molt natural també. I el problema és que està boníssim i a Barcelona no es ven.

Tenint en compte que la meva companya de pis acaba de marxar, no tornarà fins d'aquí una setmana i no ha dit ni adèu, crec que ella no me'n enviarà. Estic perduda.
No us ensenyo el chocolate fudge cake perquè us mudeu tots aquí...

the Great Daffodil Appeal

Cada mes de març, l'organització Marie Curie Cancer Care organitza una recollida de diners per a pagar la feina que fan durant tot l'any.
És una organització benéfica fundada l'any 1948, el mateix any que es funda el Servei de Salut britànic, que es dedica principalment a cuidar dels malalts terminals de càncer; amb els diners que recullen porten 9 hospitals propis, poden tenir infermeres que van a casa dels malalts per a cuidar-los a casa i financies programes d'investigació per a curar el càncer i per a millorar les cures paliatives.
El símbol d'aquesta organizació és el narcís, i a Edinburgh n'hi ha absolutament per tot arreu.
Ara han començat a sortir, no sé quant duraran però...

També pots fer un petit donatiu i et donen un pin amb la flor perquè te'l puguis posar a la roba. L'altre dia en un partir de fútbol vaig veure que els entrenadors en portaven. Si no, a través de la seva web te l'envien gratis a casa, i jo com que sóc així de friki avui he rebut això:




Més fotos al flickr

One o'clock gun

Doncs això. Cada dia a la una menys diumenges, Divendres Sant i el dia de Nadal.
Abans no tenien manera de saber l'hora, i quan van posar un observatori dalt de Calton Hill, cada dia hissaven una pilota perquè tothom pogués sincronizar els rellotges. Com que en aquest país ja sabeu que la visibilitat no és gaire bona, és van empescar això de fotre un bombasso des del castell perquè si no es veia la pilota tothom pogués tenir el rellotge en hora. Semblarà banal, però als maquinistes dels trens i als mariners els va semblar molt bona idea.